dimarts, 30 de juliol del 2013

confesso...


... confesso que jo sóc fàcil de convèncer pel que fa a les campanyes publicitàries. Potser perquè ja de petita m'encantava mirar anuncis, i ja em deixava portar per les emocions més que no pas per un esperit crític i objectiu. I així, és fàcil deixar-se influenciar.

   També he de reconèixer que penso que la "massa", la "majoria", el "públic", com n'hi volguem dir, tampoc som tan tontos com de vegades ens pinten. Sempre i quan les emocions que intenten provocar no ens duguin cap als extrems, o cap a una mena de "descontrol", sovint jo confio en els criteris de la majoria. Si més no, d'entrada.

   Per exemple, quan una pel.lícula ha guantyat molts òscars, jo crec que és molt possible que m'agradi, i la intento anar a veure. O un altre exemple, quan no sé quin llibre llegir, volto per la botiga i em fixo en els que tenen aquell paper al voltant que diu que ja van per la 16a edició i que han estat traduïts a 11 idiomes. Això, els fa atractius i els dóna punts per ser els escollits. Encara que no em sonin de res.

   L'últim cop que vaig estar mirant llibres amb la intenció de comprar-ne un, ja havia triat. Duia a la mà "Les torres del cel", que tracta dels monjos de Montserrat que van crear el monestir. Però llavors vaig passar per davant d'un dels prestatges principals. I allí hi havia un llibre que cridava l'atenció, perquè ocupava mínim 5 columnes i 4 fileres. Era impossible no veure'l. Vint exemplars exposats de cara a tu. Una de les estratègies que fan servir a les llibreries pq un llibre et digui "agafa'm, encara que només sigui per donar un cop d'ull".

    Ja dic que, en aquest aspecte, sóc fàcil, i pico. El vaig agafar. "La Societat Juliette". No em sonava de res. Una enganxina daurada a la portada hi deia "oblida les inhibicions. D'ara endavant el plaer és la única regla". Vaig llegir què hi posava a la part del darrera. I vaig tenir claríssim que m'atreia molt més que "Les Torres del Cel".

    "La Societat Juliette", el llibre que ara llegeixo. L'altre el vaig tornar al prestatge.

  

2 comentaris:

Sergi ha dit...

Doncs em sorprèn el que expliques, potser perquè jo sóc més crític i més incrèdul. Per exemple amb els llibres, desconfio molt de les faixetes aquestes que dius, perquè són tot mentides, altres escriptors fent la pilota perquè el llibre es vengui, i he tingut males experiències al respecte. A mi els llibres em criden, i els solc fer cas. I no crida més el que té més exemplars a la vista.

Anònim ha dit...

XEXU: donca a mi sempre m'ha funcionat força bé aquest sistema. L'única vegada que m'ha fallat va ser amb "Seda". No n'havia sentit a parlar, i m'hi vaig fixar pq deurien anar per la 35a edició. Evídentment, me'l vaig comprar, però em va avorrir moltíssim!

ROBADESTIU