diferents maneres de descobrir música

Diuen que com la gent es baixa la música per internet, els músics no venen tants cd's i han de sortir a fer concerts per guanyar-se millor la vida. Potser per això també hi ha cada cop més festivals de música. Descobrir un grup en un festival, escoltant música en directe, és genial.

També diuen que com la gent mira els videoclips que hi ha penjats a internet, els canals de TV de música cada cop posen menys videoclips i fan més programes que res tenen que veure amb la música.

Hi ha qui descobreix nous músics o grups, escoltant la ràdio. Hi ha qui compra revistes de música. Qui va a festivals. O potser els descobreixes perquè algú et regala el cd d'algú que no coneixies. A mi, em va a èpoques, però de tant en tant m'enganxo als canals de música, i allí faig descobriments.

M'agrada mirar videoclips. Sovint m'hi quedo enganxada llargues estones. Però realment, hi ha canals de música que en segons quins horaris, de música en posen ben poca. Per exemple, la MTV. Ara mirava la MTV2 i m'he cansat de veure més publicitat i programes on parla un paio en anglès que no sé què diu, que no pas videoclips.

I quan he vist un vídeoclip d'una cançó que vaig descobrir mirant la tele fa anys, he decidit venir a buscar-lo al youtube i seguir mirant vídeos que m'agraden (i sense interrupcions, en tot cas les que jo decideixo fer) per internet. Suposo que tot plegat és un peix que es mossega la cúa... o no...




Bloc Party "Banquet"

De vegades, coneixes persones que et semblen afortunades.

Segons com, si t'hi fixes, són persones que no fan dels "problemes", un problema.

la carta que em va portar el vent...

Ahir al vespre, quan es començava a pondre el sol, el cel es va tenyir de lila. Vaig sortir fora per veure'l millor, mentre passejava pel camp de lavanda que hi ha al davant de casa.

Mica en mica, l'olor de lavanda es va anar fent més intens. Això volia dir que l'aire bufava amb més força i el moviment de les flors n'escampava el seu aroma.

I de sobte, una ventada em va portar un sobre fins les meves mans...

... el cel lila, el perfum de lavanda, i el vent... una carta dins un sobre que no porta ni adreça ni remitent, només una petita brúixola que apunta cap a l'est, i que t'arriba dirèctament a les mans, només podia ser de...

el vaig obrir corrents, i efectívament, era una carta de la bruixoleta dient que venia a estar-se uns dies per aquí. I que s'havia posat en contacte amb l'Elevanda, i que ella també vindria.

Em va fer il.lusió pensar en el retrobament. Vaig entrar a endreçar les habitacions. A la de la bruixoleta, encara hi ha la bossa plena de llibres que va deixar fa gairebé un any... potser li vindria de gust donar-los un cop d'ull.

I aquest matí, me l'he passat contenta preparant-ho tot perquè en qualsevol moment, arribaran.

Des d'ahir a la nit, sembla que en aquesta caseta d'estiu, comença a fer més calor...

...SONS...

Avui tenia son... Tanta, que quan anava cap a la feina em semblava estar en un d'aquells somnis en els quals intentes anar depressa però no pots.... Les cames em pesaven... i cada passa que feia, era com la que fan els dits quan cauen damunt les tecles d'un piano que fa molts anys que ningú fa servir, i costa enfonsar-hi les mans amb la lleugeresa que voldries. La son estirava el meu cos endarrera i no em deixava avançar.

Però un altre ritme, el de la feina, em donava les forces que necessitava. I mig desperta mig dormida he passat el dia, recordant borrosa una música, una cançó, que comença lenta, tan lenta com jo quan caminava, i de sobte accelera, com feia jo quan treballava. O quan somiava, o recordava...




La Valse d'Amelie