connectar i desconnectar

Ja vaig dir l'altre dia, que si no podia anar a Tenerife a la platja, a descansar i prendre el sol, la platja vindria aquí.

I no desaprofitaré l'oportunitat.

Acabo de llegir que l'Assumpta també necessitava descansar una mica, que fa uns dies tenia la bateria una mica baixa, i com jo, segons com, aquests dies, també estic igual, doncs cap a la platja.

Si algú més necessita descansar i desconnectar una estona, hi ha tumbones per tothom. Que demà ja és Cap d'Any, i cal tenir les piles carregades.

Assumpta: si t'hi fixes, en aquesta platja, el cel, al vespre, té uns colors especials...

BON ANY NOU A TOTHOM!

il.lusions

No és el que sembla?

És el que sembla?

Jo veig punts negres, i rectangles que es mouen. Si he de creure el que veig, els punts negres existeixen i el moviment també. O no?

Il.lusions, interpretacions, aparences, realitats, errors, percepcions...

Buscant al diccionari "il.lusions" hi ha tres definicions:

-error que fa prendre per realitat una falsa aparença.

-esperança no fonamentada.

-goig que anima els sentiments.

Són les il.lusions una barreja de les tres? En qualsevol cas, una il.lusió òptica és només el que diu la primera definició. Pel que fa a altres tipus d'il.lusions, ja és cosa de cada ú.

Estic espessa avui? O només m'ho sembla?

Es veu que no sóc la única que volia una mica de sol i platja aquests Nadals.

Vaig anar a tres agències de viatges i no hi ha vols per anar a Tenerife. A més, hi ha llista d'espera.

Però mira, no sé si era per consolar-me, veient la meva cara de decepció, però els de les agències em van dir que aquests dies ha estat plovent per allí. Així que res, em quedo aquí, i molt millor.

Total, en aquesta casa, sempre fa sol perquè és estiu tot l'any. Ja vindré aquí si cal.

Espero que passeu tots/es uns dies de festa especials!!!

I Can't Control Myself

Fa uns dies, algú em va parlar d'un tal Pascal Comelade. Vaig sentir curiositat i vaig anar a buscar al youtube. De totes, em va cridar l'atenció una cançó, pel títol: "I Can't Control Myself". Aquesta, perfecta. Vaig decidir entrar-hi...

Ja des del començament em va arrencar un somriure. De moment, molt original. Curiós tot plegat.

I mentre l'escoltava i la mirava: instruments, joguines, vaig pensar en els nadals, el tió, el reis, més joguines, panderetes, me'n vaig recordar de la bateria que li vam regalar al meu cosí quan era molt petit, pels reis. Guitarres. Globus. Música. Creativitat. Nens petits. Grans. Possibilitats. Bon rotllo. Opcions originals. Controlar. Descontrolar. Barreges de tot plegat.

I la mirava i m'agradava, i la música que escoltava també. Així que, aquí us la deixo per si també hi voleu entrar...

I love your blog

La NÚR, des del seu Kalaix de Sastre, m'ha donat aquest premi que em va emocionar, i més encara les paraules amb què l'acompanyava, gràcies!!!

L'he de passar a 5 blocs que llegeixi sempre i que m'agradin molt. I com el premi arriba des d'un bloc creatiu, de treballs manuals, els dos primers els trio també, pensant especialment en la creativitat pel que fa a les manualitats:

Assumpta: que no només fa coses molt boniques amb les mans, sinó que també m'inspira sempre que ho fa.

Carme: que amb els seus dibuixos il.lustra de forma molt bonica les paraules i els sentiments.

Estrip: per unes descripcions que sempre fan emocionar i reflexionar. Aquest, de tots els que nombro és el primer que vaig començar a llegir, i per tant, és un dels meus clàssics.

Cesc: paraules plenes de sensibilitat que inspiren confiança i et fan sentir a gust.

Striper: escrits originals sobre temes que provoquen sensacions d'una forma sensual i divertida.

Xexu: per la sinceritat tan espontània i natural, i una racionalitat que sovint, sembla que surti del cor, i això el fa especial.

... això per a la Núr !!!

M'he perdut?

Un dia li vaig dir a algú: "...no em trobo bé..."

I em va contestar: "doncs busca't millor"

Dubtes

Quan ja saps que les interpretacions que el cor fa no són encertades, comences a interpretar amb el cap. Però el cap t'acaba dient que interpretant, no sempre encertes la realitat.


Llavors ja no saps què fer quan, en realitat, res està clar.

Escapades mentals....

Hi ha coses, que encara que no vulguis, les anticipes.

No perquè tu hi pensis. Sinó perquè t'hi fan pensar.

Un clar exemple d'això són els Nadals.

De sobte, un dia, hi ha llums als carrers. Uns dies més tard, resulta que ja et saps de memòria el número de la loteria que tenen penjat els del forn de pa. I això que aquest any, no pensaves comprar cap número, però si l'has memoritzat, ja no tens escapatòria.

Total, que els Nadals, arriben amb dos mesos d'antelació. I no hi ha escapatòria.

O si... Perquè sempre hi ha l'"escapada mental". Fa uns dies vaig començar a pensar que podria lligar dies de festa i aconseguir pràcticament dues setmanes seguides. Llavors apareix la Índia...

Descartada aquesta opció, et montes una altra pel.lícula (total, com les pel.lícules i les escapades mentals, són gratis, les possibilitats són infinites). I per primer cop en la meva vida em vaig visualitzar en un tipus de viatge que mai havia contemplat. Un, que algú em va dir un cop que era un viatge "cutre d'actitud".

Vaig pensar que per saltar-me els Nadals, i de passada el fred, una altra opció era Tenerife... Un hotel d'aquells a prop del mar. Sol, platja, piscina. La pulsera del tot inclòs. I la única preocupació de posar la tovallola ben aviat pq ningú et prengui la tumbona mentre vas al bufet lliure a menjar. Tot el dia a l'hotel. De la piscina, a la taula i de la taula al llit. Em va semblar un viatge perfecte, senzillament d'"actitud: no penso fer res de res en tot el dia, què bé!".

I ara, que la pel.li-escapada-mental ja arribat al "The end", he de pensar si vaig avui a comprar els regals de nadal. I fer algunes trucades per acabar de concretar el tema dels dinars i sopars, i decidir què faig per cap d'any...

Aix.... l'estiu... el mar...

afinitats

Quan una música t'agrada pot ser per molts motius. Per allò que expressa, pel to, pel ritme, per les sensacions que et desperta, o els sentiments o les emocions. O per les vibracions.

Quan t'agrada un menjar, també pot ser perquè t'agrada l'olor, el gust, la textura. O perquè t'omple i et deixa satisfet.

Si t'agrada una persona, també pot ser perquè et desperta sensacions, emocions, sentiments, o perquè t'omple. O per les vibracions. O perquè hi ha química. O per tot.

O si t'agrada un color, o un arbre, o una flor, o un llibre, o una casa, o una cadira, o una ciutat, o un bloc...

La Índia, és el meu país platònic, això ja ho vaig explicar un dia, en un altre post. És curiós que de vegades, ens agrada allò que no coneixem, ni hem sentit, ni hem tastat, ni hem tingut a prop. Però de totes formes, també et desperta sensacions, o emocions, o et fa vibrar o t'omple o...

No saps exàctament per què, tampoc saps exàctament què hi esperes trobar, o què esperes que passi. Senzillament, t'atreu.

les pel.lícules no són reals

Durant un dinar, vaig tornar a dir, com deia sovint aquells dies, d'això deu fer uns tres anys, que "m'agradaria anar a la Índia un temps".

I algú li va dir a algú altre: "no la deixis marxar, que si se'n va, no tornarà".

Llavors aquella altra persona es va començar a preocupar.

I encara una quarta persona, es va preocupar més encara, pensant que aquella segona frase, tenia un significat molt pitjor del que tenia, ja que ho va relacionar amb la salut.



Així que, tothom, jo inclosa, ens estavem muntant una pel.lícula, i total per no res, perquè al final no vaig anar enlloc.

I ara, potser perquè voldria marxar dels Nadals, torno a pensar en la Índia, i em torno a muntar la meva pròpia pel.lícula. Total, per no res.

mono d'aigua

Fa unes setmanes em vaig donar de baixa de la piscina. Però avui tenia ganes de nedar, i he decidit anar a un altre gimnàs que hi ha al costat de casa, on pots pagar entrades puntuals d'un dia.

Des del moment en què ho penses, vas fent la bossa i ho prepares tot, ja comences a anticipar.

Però quan he arribat allí, m'han dit que ja no podia entrar, que al ser festa tancaven abans.

Xofff.......

Es veu que no només la ment anticipa. El cos també. Tota jo m'he quedat com amb una mena d'estranya sensació...

dies i nits

Hi ha dies, o millor dit, nits, que et despertes no saps a quina hora. De sobte. I no tens molt clar on ets. Vas cap a la porta, però resulta que està en un altre lloc. Desorientació. I quan te’n tornes al llit, sents que, agafar-te al coixí, és com no tocar res. I deixar-te envoltar pel cobrellit, és com si ningú t’abraça. És tot tan fosc, que ho veus tot negre. I la tristesa t’envaeix de tal manera que encara, durant el matí… la portes dins.


Hi ha nits, o millor dit, dies, que et despertes no saps a quina hora. De sobte. Però els puntets de llum que entren a través de la persiana, brillen i et semblen estels. Agafes el mòbil, per veure quina hora és. Les set. Somrius pq, saps que el dia ja es desperta, però encara no t’has de llevar. T’abraces al coixí i et deixes envoltar pels edredons de plomes, que de tan blancs i tan lleugers et semblen núvols. I el matí… es respira millor.

dilluns

durant la primera hora del matí