Trocets de roba, i una flor.

Aquesta història, va començar una nit d'estiu. Aquella nit vaig decidir agafar un llum d'oli i entrar dins la meva ombra... a veure què hi trobava...

Un cop allí, en quedar tot il.luminat vaig poder veure que hi havia coses que jo no deixava sortir a la llum, però que eren molt boniques.

Així que vaig decidir començar a cosir tots els troços de la meva roba, per fer-me un vestit transparent, que quan me'l posés, la llum pogués passar per tot arreu i jo, no fós la barrera que deixa la llum a un costat i crea una ombra a l'altre.

Mai he estat una bona cosidora i la tasca no era pas fàcil... Però de seguida va aparèixer l'Assumpta i, molt amablement, es va oferir a ajudar-me, explicant-me que hi ha una tècnica per cosir troços de roba que es diu Patxwork. I no només em va venir a donar un cop de mà, sinó que a més, em va dedicar un article (com diu ella) sobre el patxwork, que em va arribar al cor!!! (gràcies Assusmpta!).

Li vaig dir que un dia li faria una flor, cosida amb trocets de roba. I el diumenge, des de la caseta del bosc, m'hi vaig posar. Va ser un matí a lo "mujercitas". La meva tieta cosia precísament un cobrellit fent patxwork (ara que sé la feinada que dóna això de cosir, em trec el barret davant tothom que fa algo així!). La meva cosina feia punt de creu. I jo, una mica impacient i desbordada (pq cosir, definitivament, no és lo meu), anava fent la flor com podia. Però va ser divertit anar cosint mentre les muntanyes i els arbres ens miraven des de l'altre costat dels vidres, i nosaltres anavem xerrant i rient.

No ha quedat molt perfecta, i com tota flor, al natural guanya molt pq, a més, la foto està feta amb el mòbil i no llueix molt.... però la intenció és el que compta.... i.... Assumpta, aquí està la floreta feta amb troços de roba!!!:

VOLANT PEL TEMPS

Hi ha dies que voldries poder fer rodar una maneta perquè el temps passés més ràpid, perquè el temps passi volant.

I quan arriba el moment esperat, voldries fer girar la maneta en sentit contrari, perquè el temps passa, volant...

BASTIDA DE BAMBÚ

Fa uns dies l'Assumpta va escriure al seu blog una història sobre el bambú japonés, que em va agradar molt.


A Hong Kong, utilitzen el bambú per fer els andamis de les obres, degut a la seva fortalesa. Aquí en deixo una foto, i un troç de pel.lícula (House of flying daggers) que ja vaig posar fa temps de la qual recordo una persecució volant entre bambús que em va agradar (el troç sencer que nombro no l'he trobat, però aquest, tb té una música que m'agrada).

altells, armaris, barreges

Últimament he hagut de remenar altells i armaris per fer lloc i guardar coses. Es barreja un present que es va fent passant a mesura que el guardes en altells, alhora que et retrobes amb passats llunyans.

Els meus pares van ser els primers en venir a Barcelona, per estudiar. I s'hi van quedar. Uns 10 anys més tard, van arribar els seus respectius germans petits, tb a estudiar. I es van quedar a casa mons pares (algun any, o algun temps).

Així que quan era petita, vivien a casa els tiets joves. A la meva tieta li encantaven els Rollings Stones. I jo, el primer record que tinc d'un disc, i de ballar una cançó, era "Oh Carol", dels Rollings, alternant-ho amb les cançons del Pere Poma, i d'Enrique y Ana.

Per això deu ser que de petita els meu amors platònics, eren el nen de color vermell de "Parchís", i el Mick Jagger.

L'altre dia vaig trobar un altre disc, el Beggars Banquet. I vaig tenir ganes de tornar a escoltar una cançó que m'agradava quan ja era una mica més gran.

ELS-DIES-DE-LA-SET-MANA

DIUMENGE: és el dia del sol (sun-day), i mai millor dit, pq diumenge passat el sol que feia em va deixar passejar per la platja que m'agrada, i disfrutar-la tota. El mar, la sorra fina, el munt de petxines que hi ha a la vora del mar. Tot. Va ser un matí perfecte.


DI-LLUNS: és el dia de la lluna. A mi, m'agraden els dilluns. I aquest, va ser un dia de feina agradable que em va passar volant, com el vent.







DI-MARTS: és el dia de mart, el planeta de la guerra. I per contrarrestar-ne una mica els efectes, vaig anar a veure l'Amma, trobada que presentaven dient "abraçant el món per la pau i l'armonia". I això vaig trobar: pau.



DI-MECRES: el dia de mercuri. No sé quin significat té. Ho buscaré.


DI-JOUS: júpiter. Tampoc en sé el significat. Va ser un bon dia. El millor, la nit. Era nit de lluna plena.




DI-VENDRES: venus, el planeta de l'amor. Bon dia per descansar mirant una pel.li. I tenint en compte el planeta, potser trio "In the mood for love" ("Deseando amar"). Sé que la tinc per casa, si la trobo, em posaré a veure-la.





...i DIS-SABTE: saturn. Però això és demà, i el futur no el sé. Qui sap si demà em despertarà la pluja, o el vent, o el sol, o la música dels veïns de baix. Qui sap. De moment vaig a mirar una pel.li que tb recordo perquè la música és bonica.

dos somnis de mar

Hi ha persones que recorden, una nit, que van tenir un malson.

Jo, fa un munt d'anys (tants, que ja no recordo des de quan) quan somio (dormint) un mar o una platja, sempre hi apareixen taurons. No sé per què. Sovint, ja no són ni els protagonistes del somni, però hi són.

És una merda, perquè tant que m'agrada la platja, i el mar, quan em banyo (desperta) no puc entrar gaire endins, perquè m'agafa por.

La veritat és que els somnis amb taurons, els oblido. Tampoc en tinc gaire sovint (per sort).

En canvi, recordo perfèctament les vegades que he somiat una platja i no hi havia taurons. Això, en molts anys, m'ha passat dos cops. Són dos somnis que m'agrada recordar, perquè em van fer sentir molt feliç.

En el primer l'aigua era d'un blau fosc, el cel, de color rosat, i al mar hi havia unes balenes. Era un mar preciós, i em va relaxar molt. En el segon, la platja també era molt bonica, era una platja de pedres, feia vent, jo volava. I després, algú m'abraçava. I estar dins d'aquella abraçada em feia tan feliç... Vaig voler-me adormir molts cops pensant en aquell somni per si hi podia tornar, per poder saber qui era la persona que m'abraçava, però mai ho he sabut.

PIANO I AIGUA

Avui, m'he despertat d'una forma del tot diferent. Un parell de sacsejades a la persiana m'han despertat de cop. Dubtava si era la pluja que queia amb força. Però de seguida he notat que era el vent, que bufava tan fort que semblava que volgués entrar per la finestra tancada.

M'he tapat una mica més, tot i que no feia fred. I de seguida he escoltat que la pluja tornava a fer la seva aparició i sí que devia caure amb força. Era impossible seguir dormint.

Quan el vent i la pluja et vénen a despertar d'una forma tan intensa tens la impressió que l'aire i l'aigua et criden. I ho fan tan fort que no et pots negar. Així que he decidit que aquest matí, aniria a la piscina. I encara una mica mandrosa, ja he tingut ganes, un altre cop, de sortir del llit.

Mentre preparava la bossa ha telefonat el meu germà, i m'ha dit que l'esperés, que s'apuntava. Tot i que confesso que a la piscina, m'agrada anar-hi sola, al meu aire, m'ha fet il.lusió que vingués. Em sembla que era el primer cop que hi anavem junts. Ha sigut divertit.

Ja es va acabant un cap de setmana plujós que pensava que seria més avorrit, i al final, no ha estat mal. I demà di-lluns. A mi és un dia que m'agrada. Potser perquè és el dia de la lluna.

Però encara no s'ha acabat el dia. Encara tinc una altra pel.li per mirar. Una, on la protagonista, no recordo per què, deixa de parlar. I s'expressa amb un piano. Recordo imatges d'una platja, de pluja, d'aigua, d'emocions, de música. És la pel.lícula perfecta per avui. Potser si jo, sabés tocar el piano i no pogués parlar. I hagués d'expressar platja i pluja i aigua, i emocions callades, i desig i necessitat i ganes de nedar o volar... faria servir aquesta cançó:

Lost in Translation. Chocolat

Aquest matí m'ha despertat la música. Era la dels veïns de baix.

Entre la persinana semblava que entrava llum de sol. No sentia la pluja. Devia fer bon dia?

No sabia quina hora era, però encara no tenia ganes de llevar-me. I m'he quedat escoltant la música.

M'ha fet gràcia. Els veïns devien tenir la néta a casa. Sonava "tres pometes té el pomer" i altres cançons que recordava de quan era petita. I he recordat matins de fa molts anys. Quan em despertava l'olor de xocolata que ens feia la iaia. Mmmmm....

He pensat en aquest cap de setmana que es despertava sense cap cosa interessant a fer. Si un diumenge plujós pot ser molt avorrit. Un cap de setmana amb dos dies de festa, pot arribar a ser el doble d'avorrit. Calia un plà d'emergència urgent.

Total, que encara des del llit he decidit que avui, aniria a la pastisseria on la meva iaia ens comparva la nata quan erem petits. I per endolcir una mica els dies, em faria xocolata amb nata. I buscaria al vídeo-club una pel.lícula on recordo que la xocolata era protagonista. I de passada, potser n'agafaria un parell més. D'aquelles que recordes especialment per la música.

I au, ja he tingut ganes d'aixecar-me del llit...

"Lost in Translation" (More than this)